En aquesta ocasió, profunditzo encara més en el món oníric que sempre m’ha captivat i que em motiva cada dia més, per jugar amb la realitat i el món dels somnis, fent una reflexió sobre fets i sentiments que em preocupen com la solitud, la lleugeresa de l’espai i la matèria, l’egoisme, el treball en equip, la passivitat de les masses davant dels fets que afecten a tots, individualitats autoritàries que adrecen no se sap ben bé on ni amb quina finalitat, espiritualitat, calma, meditació, etc. Per això dibuixo personatges que representen l’ésser humà situat en universos paral·lels, enfrontat a situacions impossibles, davant d’objectes, fruites, hortalisses etc. Immensos, que d’una o altra manera els fa dubtar i a voltes prendre riscos, amb la intenció d’invitar a la Reflexió, d’on venim, a on anem, on som i qui o què som. La petitesa de l’home/dona davant la natura, que estem fent amb ella, la prepotència absurda que ens fa creure que som lo més gran i important de l’univers, però que si observem en perspectiva, ens n’adonem de quant petits i insignificants som i que per no fer-ho, sovint ens porta a conductes autodestructives. Tot això en un entorn eteri i una atmosfera suau i inquietant que invita a la reflexió, a introduir-se en aquests universos paral·lels per a situar-se com un personatge més de l’obra. Com sempre en tota la meva obra, el misticisme subjacent i del qual mai defugiré es troba cada cop més evident.
Atracció
50 x 60 cm
mixta sobre fusta
El Caminant
50 x 60 cm
mixta sobre fusta
L' Abraçada (esbós)
49 x36 cm
mixta sobre paper artesà
Nu enfrontat a la lleugeresa del desig
21 x 31 cm
mixta sobre paper artesà
Desmaterialització d’un instant de perplexitat (esbós)
49 x 36
mixta sobre paper artesà
Cercant l' Interior (esbòs)
21 x 31 cm
mixta sobre paper artesà
Cercant l' Interior
49 x 36 cm
mixta sobre paper artesà
Progressió vital - estudi 2
49 x 36 cm
mixta sobre paper artesà
La cullareta
50 x 60 cm
mixta sobre fusta
La lleugeresa de l'espai
122 x 101 cm
mixta sobre fusta
Més enllà
49 x 36 cm
mixta sobre paper artesà
Desmaterialització d’un instant de perplexitat
122 x 82 cm
mixta sobre fusta
Progressió vital
300 x 200 cm
mixta sobre fusta
Progrés
49 x 36 cm
mixta sobre paper artesà
Situació plàcida
122 x 101 cm
mixta sobre fusta
Situació reflexiva
250 x 122 cm
Sorpresa!!!
122 x 101 cm
mixta sobre fusta
Superar obstacles resultat incert
49 x 36 cm
mixta sobre paper artesà
Temptació
57 x 47,5 cm
mixta sobre fusta
Situació col·lectiva - passivitat llunyana
122 x 101 cm
tècnica mixta sobre fusta
Torres 1
49 x 36 cm
mixta sobre paper artesà
Pintor nascut a Torreperogil, Jaén el 1959, d'arrels andaluses, però
penedesenc de cor, que -com molts altres creadors d'avui- no pot pensar
en una altra activitat que l’estrictament pictòrica. Són artistes - sobretot
els sorgits artísticament en la dècada dels anys 80 - que arrosseguen
tota una tradició pictòrica, esdevenint els hereus directes de llenguatges
tan arrelats al nostre país com ho han estat l’informalisme dels anys
cinquanta, la nova figuració o l’hiperrealisme. La poètica de la matèria,
la manipulació i la sedimentació dels diferents materials emprats participa del concepte propi de l'informalisme matèric, tendència que ha
marcat tota una generació de joves creadors espanyols.
Canano reprèn la tradició matèrica per incorporar-la com a orografia del
suport pictòric. Tractats com a pell adobada, l'artista materialitza els
seus fragments de paisatges en evocacions denses que acumulen molta
consistència textural i una profunda arrel històrica. A base d'irregulars
gruixos de massilla damunt fusta estesos a base de pentinar-los sobre
el suport per obtenir relleus i textures, pinta amb acrílic temes d'un cert
realisme màgic. Amb subtils pinzellades poc sucoses, intentant que el
rastre i l'empremta no siguin perceptibles, va construint i definint les
seves composicions. Pintura tractada com a mapa, com a pell i com a
espai de confluència entre matèries i colors; un treball d'una incontestable afirmació pictòrica. Amb una dicció molt assossegada i plàcida, la
seva veu és tàcita i lacònica i la seva expressió empra les paraules
necessàries, fent-ho amb un to baix per no destorbar la pau existent.
Capaç de perpetuar moments efímers i transformar allò més familiar en
un paratge estrany.
Les seves obres no conviden a la simple mirada, sinó que ens
condueixen a la contemplació, ja que la mirada pot ser absent i ràpida,
mentre que la contemplació exigeix recolliment i reflexió. Lluny de la visió
ràpida que caracteritza la societat contemporània de les comunicacions,
amb la velocitat i superficialitat amb què sovint es tracten, l'obra de
Canano ens introdueix en una vivència estètica que demana reeducar la
contemplació, la introspecció i les sensacions. Unes composicions
-enquadrades dins d'un realisme màgic - que parlen per elles mateixes i
no necessiten de teories, ni de justificacions literàries, ni tant sols
d'explicacions. En un temps tan saciat de reflexions teòriques, de pautes
narratives que ens volen fer veure el que no hi ha, les obres de Canano
arriben a l'espectador directament, carregades d'evocacions.
L'art ha de ser capaç de despertar la imaginació, aquella capacitat
creadora de la ment que ens permet viure altres realitats. D'aquí la seva
grandesa que ens obre les portes a altres mons i ens permet de passejar-nos-hi per obtenir noves sensacions.
Joan Gil Gregorio
Membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art
No hay comentarios:
Publicar un comentario