Artista pintor, Canano: Paisatges Interiors

En aquesta ocasió, profunditzo encara més en el món oníric que sempre m’ha captivat i que em motiva cada dia més, per jugar amb la realitat i el món dels somnis, fent una reflexió sobre fets i sentiments que em preocupen com la solitud, la lleugeresa de l’espai i la matèria, l’egoisme, el treball en equip, la passivitat de les masses davant dels fets que afecten a tots, individualitats autoritàries que adrecen no se sap ben bé on ni amb quina finalitat, espiritualitat, calma, meditació, etc.

Per això dibuixo personatges que representen l’ésser humà situat en universos paral·lels, enfrontat a situacions impossibles, davant d’objectes, fruites, hortalisses etc. Immensos, que d’una o altra manera els fa dubtar i a voltes prendre riscos, amb la intenció d’invitar a la Reflexió, d’on venim, a on anem, on som i qui o què som. La petitesa de l’home/dona davant la natura, que estem fent amb ella, la prepotència absurda que ens fa creure que som lo més gran i important de l’univers, però que si observem en perspectiva, ens n’adonem de quant petits i insignificants som i que per no fer-ho, sovint ens porta a conductes autodestructives.

Tot això en un entorn eteri i una atmosfera suau i inquietant que invita a la reflexió, a introduir-se en aquests universos paral·lels per a situar-se com un personatge més de l’obra.

Com sempre en tota la meva obra, el misticisme subjacent i del qual maidefugiré es troba cada cop més evident.